Eren dos amigues que es deien Núria i Remei que parlaven dels deures de l’escola.
- Remei te’n recordes que s’ha d’entregar el treball de català a la tarda.
- Núria, si que me’n recordo!
-Núria em deixes ficar el meu nom al teu treball?
-No, tens molt morro, l’haguessis fet!
-Núria, no et fa pena que suspengui
-Què feies quan jo estava estudiant?
-Estava jugant, ho sento m’he passat molt!
-La pròxima vegada faré la feina.
Lo que no puguis fer avui no ho deixis per demà.
martes, 30 de enero de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario