Eren dos amigues que es deien Núria i Remei que parlaven dels deures de l’escola.
- Remei te’n recordes que s’ha d’entregar el treball de català a la tarda. - Núria, si que me’n recordo! -Núria em deixes ficar el meu nom al teu treball? -No, tens molt morro, l’haguessis fet! -Núria, no et fa pena que suspengui -Què feies quan jo estava estudiant? -Estava jugant, ho sento m’he passat molt! -La pròxima vegada faré la feina.